The Guinardera quarry (Sant Martí de Tous, Barcelona): A new chert exploitation location during historical times

Authors

  • Bruno Gómez de Soler Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES-CERCA)
  • Miguel Soares-Remiseiro Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES-CERCA)
  • Andión Arteaga-Brieba Universitat Rovira i Virgili
  • Gisela Borràs Universitat Autònoma de Barcelona
  • Javier Cámara Universitat Autònoma de Barcelona
  • Gerard Campeny Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES-CERCA)
  • M. Gema Chacón Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES-CERCA)
  • Juan Luis Fernández-Marchena Universitat de Barcelona
  • Vicenç Guinart independent researcher
  • Gerard López Universitat Oberta de Catalunya
  • Bàrbara Mas Universitat de Barcelona
  • María Soto Universidad Autónoma de Madrid
  • Alfredo Suesta Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES-CERCA)
  • Kateryna Shkarinska Univeristat de Girona
  • Iván Ramírez-Pedraza Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES-CERCA)
  • Cristina Val-Peón Rheinisch-Westfälische Technische Hochschule Aachen University
  • Josep Vallverdú Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES-CERCA)

DOI:

https://doi.org/10.2218/jls.6546

Keywords:

Sant Martí de Tous; chert; quarry; La Guinardera; gunflint preforms

Abstract

In 2014, an anthropic accumulation of chert material was discovered in La Guinardera area, at the southwest of the Sant Martí de Tous town (Barcelona, NE Iberian Peninsula). In 2018 a first archaeological intervention was carried out in two locations: La Guinardera and La Guinardera Nord. After the fieldworks, these two accumulations were interpreted as chert workshops. These workshops are in the St. Genís Formation, included within La Noguera lacustrine system and dated to the Priabonian age (upper Eocene). The St. Martí de Tous area presents shallow lacustrine conditions typical of sabkha environments, in which layers of gypsums and sandy lutites are interspersed with tabular red sandstone levels, yielding different varieties of chert.

The Guinardera chert is characterized by a fairly homogeneous matrix, presenting a fine texture, with a microcrystalline and spherulitic length-slow chalcedony matrix, and a combination of grey colours, in general of dark hues, with an opaque diaphaneity but translucent at the edges.

The archaeological assemblage from La Guinardera Nord site allows us to identify a chert workshop for the production of gunflints. The heterogeneity of the assemblage at La Guinardera site precludes assigning it to any single chrono-cultural period or function.

The technological characterization of La Guinardera Nord site reveals distinctive attributes of a gunflint workshop that can be differentiated from prehistoric workshops. The presence of square and thick preforms, oxide traces on butts and ventral faces, marked bulbs and thick platforms, together with fresh edges on flakes and blades and the near-absence of patinated materials, corroborate it.

The presence of these two deposits within the above-mentioned formation shows us a repeated landscape exploitation pattern for raw material extraction, since references chert use range from the Middle Palaeolithic (e.g., Abric Romaní) to historical times (e.g., La Guinardera Nord).

Author Biographies

  • Bruno Gómez de Soler, Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES-CERCA)

    Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES-CERCA), Zona Educacional 4, Campus Sescelades URV (Edifici W3), 43007 Tarragona, Spain.

    Universitat Rovira i Virgili (URV), Departament d’Història i Història de l’Art, Avinguda de Catalunya 35, 43002 Tarragona, Spain

  • Miguel Soares-Remiseiro, Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES-CERCA)

    Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES-CERCA), Zona Educacional 4, Campus Sescelades URV (Edifici W3), 43007 Tarragona, Spain.

    Universitat Rovira i Virgili (URV), Departament d’Història i Història de l’Art, Avinguda de Catalunya 35, 43002 Tarragona, Spain.

  • Andión Arteaga-Brieba, Universitat Rovira i Virgili

    Universitat Rovira i Virgili (URV), Departament d’Història i Història de l’Art, Avinguda de Catalunya 35, 43002 Tarragona, Spain.

    Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES-CERCA), Zona Educacional 4, Campus Sescelades URV (Edifici W3), 43007 Tarragona, Spain.

  • Gisela Borràs, Universitat Autònoma de Barcelona

    Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), Dept. de Prehistòria, Edificio B, Facultad de Filosofia y Letras, 08193 Bellaterra (Barcelona), Spain

  • Javier Cámara, Universitat Autònoma de Barcelona

    Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), Dept. de Prehistòria, Edificio B, Facultad de Filosofia y Letras, 08193 Bellaterra (Barcelona), Spain

  • Gerard Campeny, Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES-CERCA)

    Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES-CERCA), Zona Educacional 4, Campus Sescelades URV (Edifici W3), 43007 Tarragona, Spain.

    Universitat Rovira i Virgili (URV), Departament d’Història i Història de l’Art, Avinguda de Catalunya 35, 43002 Tarragona, Spain.

  • M. Gema Chacón, Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES-CERCA)

    Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES-CERCA), Zona Educacional 4, Campus Sescelades URV (Edifici W3), 43007 Tarragona, Spain.

    Universitat Rovira i Virgili (URV), Departament d’Història i Història de l’Art, Avinguda de Catalunya 35, 43002 Tarragona, Spain.

    UMR7194 Histoire naturelle de l’Homme préhistorique (HNHP), Museum National d’Histoire Naturelle (MNHN), CNRS, Université Perpignan Via Domitia, Alliance Sorbonne Université - Musée de l’Homme, Place du Trocadéro 17, 75016 Paris, France

  • Juan Luis Fernández-Marchena, Universitat de Barcelona

    SERP, Seminari d’Estudis i Recerques Prehistòriques. Secció Prehistòria i Arqueologia, Departament d'Història i Arqueologia, Universitat de Barcelona, C/ Montalegre 6-8, 08001 Barcelona, Spain

  • Vicenç Guinart, independent researcher

    independent researcher
    Spain

  • Gerard López, Universitat Oberta de Catalunya

    Universitat Oberta de Catalunya (UOC), Avenida Tibidabo, 39-43, 08035 Barcelona, Spain.

    Universitat Rovira i Virgili (URV), Departament d’Història i Història de l’Art, Avinguda de Catalunya 35, 43002 Tarragona, Spain.

  • Bàrbara Mas, Universitat de Barcelona

    SERP, Seminari d’Estudis i Recerques Prehistòriques. Secció Prehistòria i Arqueologia, Departament d'Història i Arqueologia, Universitat de Barcelona, C/ Montalegre 6-8, 08001 Barcelona, Spain.

    Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES), Zona Educacional 4, Campus Sescelades URV (Edifici W3), 43007 Tarragona, Spain.

    Universitat Rovira i Virgili (URV), Departament d’Història i Història de l’Art, Avinguda de Catalunya 35, 43002 Tarragona, Spain.

  • María Soto, Universidad Autónoma de Madrid

    Madrid Institute for Advanced Study (MIAS) - Universidad Autónoma de Madrid. Departamento de Prehistoria y Arqueología. Facultad de Filosofía y Letras. Ciudad Universitaria de Cantoblanco, 28049 Madrid, Spain

  • Alfredo Suesta, Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES-CERCA)

    Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES-CERCA), Zona Educacional 4, Campus Sescelades URV (Edifici W3), 43007 Tarragona, Spain.

    Universitat Rovira i Virgili (URV), Departament d’Història i Història de l’Art, Avinguda de Catalunya 35, 43002 Tarragona, Spain.

  • Kateryna Shkarinska, Univeristat de Girona

    Univeristat de Girona (UdG), Dept. d’Història i Història de l’Art, Pl. Ferrater Mora, 1, 17004, Girona, Spain.

  • Iván Ramírez-Pedraza, Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES-CERCA)

    Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES-CERCA), Zona Educacional 4, Campus Sescelades URV (Edifici W3), 43007 Tarragona, Spain.

    Universitat Rovira i Virgili (URV), Departament d’Història i Història de l’Art, Avinguda de Catalunya 35, 43002 Tarragona, Spain.

  • Cristina Val-Peón, Rheinisch-Westfälische Technische Hochschule Aachen University

    Institute of Neotectonics and Natural Hazards, RWTH Aachen University, Lochnerstrasse 4-20, 52056 Aachen, Germany.

  • Josep Vallverdú, Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES-CERCA)

    Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES-CERCA), Zona Educacional 4, Campus Sescelades URV (Edifici W3), 43007 Tarragona, Spain.

    Universitat Rovira i Virgili (URV), Departament d’Història i Història de l’Art, Avinguda de Catalunya 35, 43002 Tarragona, Spain.

References

Anadón, P., Cabrera, L., Colldeforns, B. & Sáez, A. 1989, Los sistemas lacustres del Eoceno superior y Oligoceno del sector oriental de la Cuenca del Ebro. Acta Geológica Hispánica, 24: 205-230. (in Spanish) (“The Upper Eocene and Oligocene lacustrine systems of the eastern Ebro Basin”) URL: https://digital.csic.es/handle/10261/6830
Arbey, F. 1980, Les formes de la sílice et l’identification des evaporites dans les formations silicifiees. Bulletin des Centres de Recherches Exploration. Production Elf-Aquitaine, 4: 309-365. (in French) (“The forms of silica and the identification of evaporites in silicified formations”)
Austin, R.-J. 2020, Spanish Gunflints from Florida, USA. Gunflints beyond the British and French empires. Occasional newsletter from an informal working group. New series, 11: 3-20.
Ballin, T. 2012, “State of the art” of British gunflint research, with special focus on the early gunflint workshop at Dun Eistean, Lewis. Post-Medieval Archaeology, 46(1): 116-142. doi:10.1179/0079423612Z.0000000006
Barandiarán, I. 1974, Un taller de piedras de fusil en el Ebro Medio. Cuadernos de Etnología y Etnografía de Navarra, 17: 189-228. (in Spanish) (“A gunflint workshop in the Middle Ebro”) URL: https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=144525
Barnes A.-S. 1937, L'Industrie des pierres à fusil par la méthode anglaise et son rapport avec le coup de burin tardenoisien. Bulletin de la Société préhistorique de France, 34(7-8): 328-335. (in French) (“The gunflint industry by the English method and its relation to the tardenoisian burin stroke”). doi:10.3406/bspf.1937.4541
Benito del Rey, L. & Benito Alvarez J.-M. 1994, La taille actuelle de la pierre à la manière préhistorique. Bulletin de la Société préhistorique française, 91(3): 214-224. (in Spanish) (“Present-day stone knapping in the prehistoric manner”) doi:10.3406/bspf.1994.9770
Borja Pérez, J.-N. 1990, La llave española o de Patilla conocida como Miquelet o Miguelete. Militaria, 2: 147-150. (in Spanish) (“The Spanish key or Patilla key known as Miquelet or Miguelete”)
Borja Pérez, J.-N. 1997, Historia y el Museo de Armas. Militaria, 9: 103-119. (in Spanish) (“History and the Museum of Arms”)
Buscaglia, S., Alberti, J. & Álvarez, M. 2016, Techno-Morphological and use-wear analyses of gunflint from two Spanish colonial sites (Patagonia, Argentina). Archaeometry, 58(1): 230-245. doi:10.1111/arcm.12237
Bustillo, M.-A. 1976, Texturas de rocas silíceas inorgánicas en ambiente continental y significado genético. Estudios geológicos, 32: 371-383. (in Spanish) (“Textures of inorganic siliceous rocks in a continental environment and their genetic significance”)
Cámara, J. 2017, L’explotació de roques silícies procedents de Tous al llarg de la prehistòria. Estat de la qüestió sobre les recerques arqueològiques desenvolupades fins a l’actualitat. Miscellanea Aqualatensia, 17: 47-63. (in Catalan) (“The exploitation of siliceous rocks from Tous throughout prehistoric times. State of the art on the archaeological research carried out up to the present day”)
Canals, A., Rodríguez Méndez, J., Sánchez, R., 2008, The 3COOR system for data recording in archaeology. Journal of Anthropological Sciences, 86: 133-141. URL: http://www.isita-org.com/jass/Contents/2008%20vol86/08_Canals.pdf
Cayeux, L. 1929, Les roches sédimentaires de France. Roches siliceuses. Imprimerie Nationale, Paris, 696 p. (in French) (“Sedimentary rocks of France. Siliceous rocks”)
Chelidonio, G. & Woodall, J.-N. 2017, Italian firesteel flints and gunflint workshop traces. Archäologische Informationen, 40: 153-160. doi:10.11588/ai.2017.1.42478
Ciarlo, N.-C., Charlin, J., Alberti, J., Buscaglia, S., Vivar Lombarte, G., Geli Mauri, R. 2019, Size and shape analysis of gunflints from the British shipwreck Deltebre I (1813), Catalonia, Spain: A geometric morphometric comparison of unused and used artefacts. Archaeological and Anthropological Sciences, 11: 6569-6582. doi:10.1007/s12520-019-00925-1
Clarke, R. 1935, The Flint-Knapping Industry at Brandon. Antiquity, 9(33): 38-56. doi:10.1017/S0003598X00009959
Clop, X., Faura, J.-M., Piqué, R. & Gibaja, J.-F. 2005, Els Vilars de Tous (Igualada, Barcelona): una estructura de habitación y producción lítica del V milenio cal BC. In: Actas del III Congreso del Neolítico en la Península Ibérica (Roberto Ontañón, R, García-Moncó, C. & Arias, P., Eds.). Universidad de Cantabria. Servicio de Publicaciones, Santander: p. 551-558. (in Spanish) (“Els Vilars de Tous (Igualada, Barcelona): a dwelling and lithic production structure from the 5th millennium BC.”)
Colldefons, B., Anadón, P. & Cabrera, L. 1994, Litoestratigrafía del Eoceno superior-Oligoceno Inferior de la zona oriental de la Cuenca del Ebro. Sector de Igualada-Santa Coloma de Queralt. Geogaceta, 16: 98-101. (in Spanish) (“Upper Eocene-Lower Oligocene lithostratigraphy of the eastern Ebro Basin. Igualada-Santa Coloma de Queralt sector.”) URL: http://hdl.handle.net/10261/144462
Emy, J. 1978, L’Histoire de la Pierre à fusil. Société d’exploitation de l’imprimerie d’Alleaume, Blois, 380 p. (in French) (“The History of gunflint. Company operating the Alleaume printing works”)
Enrich, J. 1981, Estació-Taller de sílex a Sant Pere de l’Erm (Sant Martí de Tous, Anoia). In: Tous, Mil anys d’Història (Ajuntament de Sant Martí de Tous, ed.), Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Barcelona: p. 9-22. (in Catalan) (“Sant Pere de l'Erm Flint Workshop-Station (Sant Martí de Tous, Anoia)”)
Fowler, M.-J.-F. 1992, A gun-flint industry at Martins Clump, Over Wallop, Hampshire. Proceedings of the Hampshire Field Club Archaeological Society, 48: 135-142.
Gómez de Soler, B. 2016, Procedencia del aprovisionamiento lítico durante el Paleolítico medio en el yacimiento del Abric Romaní (Capellades, España). Niveles M, Oa y P. Ph.D. Thesis at the Department of History and Art History, Universitat Rovira i Virgili, Tarragona, 387 p. (in Spanish) (“Provenance of the lithic supply during the Middle Palaeolithic at the Abric Romaní site (Capellades, Spain). Levels M, Oa and P”)
Gómez de Soler, B., Chacón, M.-G., Bargalló, A., Romagnoli, F., Soto, M., Vallverdú, J. & Vaquero, M. 2019, Mobilité territoriale pendant le Paléolithique moyen en contextes Discoïdes et Levallois. Exemple du site de l’Abric Romaní (Barcelone, Espagne): niveau M et sous-niveau Oa. In: La conquête de la montagne: des premières occupations humaines à l’anthropisation du milieu. Proceedings of the 142ª Congrès National des Sociétés Historiques et Scientifiques (Deschamps, M., Costamagno, S., Milcent, P.-Y., Pétillon, J.-M., Renard C. & Valdeyron, N., Eds.), Éditions du Comité des travaux historiques et scientifique, Paris: p. 1-29. (in French) (“Territorial mobility during the Middle Palaeolithic in Discoid and Levallois contexts. Example of the Abric Romaní site (Barcelona, Spain): level M and sub-level Oa”) doi:10.4000/books.cths.6212.
Gómez de Soler, B., Soto, M., Vallverdú, J., Vaquero, M., Bargalló, A., Chacón, M.-G., Romagnoli, F. & Carbonell, E. 2020a, Neanderthal lithic procurement and mobility patterns through a multi-level study in the Abric Romaní site (Capellades, Spain). Quaternary Science Reviews, 237: 106315. doi:10.1016/j.quascirev.2020.106315
Gómez de Soler, B., Soto, M., Vallverdú, J.1,2, Bargalló A., Chacón, M. G., Romagnoli, F., Vaquero, M. 2020b, The Panadella chert (Montmaneu Formation): A high-quality raw material in the Abric Romaní sequence (NE Iberian Peninsula). Archaeological and Anthropological Sciences, 12: 252. doi:10.1007/s12520-020-01198-9
Laplace, G. 1972, La typologie analytique et structurale: Base rationnelle d'étude des industries lithiques et osseuses. Banques de données archéologiques. Colloques nationaux du CNRS, 932: 91-143. (in French) (“Analytical and structural typology: A rational basis for the study of lithic and bone industries”)
Laplace, G. & Méroc, L. 1954, Application des coordonées cartésiennes à la fuille d’un gisement. Bulletin de la Société Préhistorique Française, 51(1-2): 56-66. (in French) (“Application of Cartesian coordinates to the excavation of a site.”) doi:10.3406/bspf.1954.12427
Lotbeniere, Seymour de. 1984, Gunflint recognition. International Journal of Nautical Archaeology, 13: 206-209. doi:10.1111/j.1095-9270.1984.tb01191.x
Sáez, A. 1987, Estratigrafía y sedimentología de las formaciones lacustres del tránsito Eoceno-oligoceno del NE de la Cuenca del Ebro. PhD Thesis at the Department of Geochemistry, Petrology and Geological Prospecting, Universitat de Barcelona, Barcelona, 352 p. (in Spanish) (“Stratigraphy and sedimentology of the lacustrine formations of the Eocene-Oligocene transit of the NE Ebro Basin.”)
Merino, J.-M. 1965, Las piedras de fusil ante el arqueólogo. Munibe 17: 117-119. (in Spanish) (“Gunflints in front of the archaeologist”). URL: http://www.aranzadi.eus/fileadmin/docs/Munibe/1965117119.pdf
Morgado, A. & Roncal, E. 2009, Los últimos talladores de sílex. Fundación Ibn al-Jatib de Estudios de Cooperación Cultural, Granada, 342 p. (in Spanish) (“The last flintknappers”)
Munsell Color 2013. Munsell Rock Color Book. Geological Society of America (GSA), Grand Rapids (Michigan), 19 p.
Ortí, F., Rosell, L., Inglès, M. & Playà, E. 2007, Depositional models of lacustrine evaporites in the SE margino of the Ebro Basin (Paleogene, NE Spain). Geologica Acta, 5(1): 19-34. doi:10.1344/105.000000307
Palomo, A. & Gibaja, J.F. 2006, Pervivencias del uso del sílex en época moderna y contemporánea. Revista de Arqueología del siglo, 21: 297: 34-41. (in Spanish) (“The persistence of the use of flint in the modern and contemporary period”)
Pelegrin, J. 2000, Les techniques de débitage laminaire au Tardiglaciaire: critères de diagnose et quelques réflexions. In: L’Europe Centrale et Septentrionale au Tardiglaciaire. Mémoire du Musée de Préhistoire d’Ille de France, 7 (Valentin, B.; Bodu, P. & Christensen, M. Nemours, Eds.), Ed. Apraif, Nemours: p. 73-86. (in French) (“Laminar knapping techniques in the Tardiglacial period: criteria for diagnosis and some thoughts.”)
Peón, A. & Alonso, F. 1975, Serie Magna, E. 1:50.000, Igualada (Hoja nº391). Instituto Geológico Minero de España, Madrid. (in Spanish) (“Geological Map of Spain. E. 1:50.000. Sheet nº391 (Igualada)”)
Picazo Millán, J.V., Morgado-Rodríguez, A., Fanlo Loras, J., Pérez-Lambán, F. 2020, El aprovechamiento histórico del sílex para piedras de fusil. El caso del río Huerva (Zaragoza). Zephyrus, 86: 191-216. (in Spanish) (“The historical use of flint for gunflints. The case of the river Huerva (Zaragoza)”). doi:10.14201/zephyrus202086191216
Rodríguez Hernández, A.-J. 2016, ¿Evolución o innovación? Los cambios técnico-tácticos en el armamento del ejército español durante el relevo dinástico: nuevas consideraciones. Cuadernos de Historia Moderna, 41(2): 273-294. (in Spanish) (Evolution or Innovation? The Technical and Tactical Changes in the Armament of the Spanish Army During the Dynastic Change: New Considerations) doi:10.5209/CHMO.53812
Roncal, E., Morgado, A. & Martínez, G. 1996. Las piedras de chispa: Una producción lítica olvidada en España. Munibe, 48: 105-123. (in Spanish) Sparkstones: A forgotten lithic production in Spain”). URL: http://www.aranzadi.eus/fileadmin/docs/Munibe/1996105123AA.pdf
Roncal, E. & Morgado, A. 1999, El proceso de producción de soportes para piedras de chispa de “Cuarto Real de Santo Domingo (Granada)”. Mainake, 17-18(1995-96): 277-306. (in Spanish) (“The production process of spark stone supports from "Cuarto Real de Santo Domingo (Granada)”). URL: https://www.cedma.es/catalogo/mainake.php?ref=13010
Sánchez de la Torre, M., García-Simón, L.-M., Domingo R., Montes, L., Mangado, X. 2016, The chert workshop of Tozal de la Mesa (Alins del Monte, Huesca, Spain) and its exploitation in historical times. Journal of Lithic Studies, 3(2): 661-670. doi:10.2218/jls.v3i2.1859
Schavelzón, D. 2013, Lítica histórica. La piedra en Buenos Aires en los siglos XVI al XX. Usos y tecnologías. Aspha Ediciones, Buenos Aires, 109 p. (in Spanish) (“Historical lithics. Stone in Buenos Aires from the 16th to the 20th centuries. Uses and technologies”) URL: www.iaa.fadu.uba.ar/cau/ebooks/Litica_historica.pdf
Solinas, G. 1971, Selci lavorate per acciarino nell’Italia settentrionale e in Francia. Studi Trentini di Scienze Naturali, 48(2): 326-343. (in Italian) (“Worked flints for tinder in northern Italy and France”)
Sopena Garreta, J. 1978, Historia del armamento español. Tomo I. Las armas de fuego (1700-1867). Ed. JSG, Barcelona, 299 p. (in Spanish) (History of Spanish armaments. Volume I. Firearms (1700-1867))
Stevenson, C.-M., Bikowski, E., Neff, H., Orliac, M. 2007, Investigations into the European provenance of historic gunflints from fort Christanna, Virginia, through trace element chemistry. Archaeology of Eastern North America, 35: 49-62.
White, S. W. 1975, On the origins of gunspalls. Historical Archaeology, 9(1): 65-73. doi:10.1007/bf03373431
Whittaker, J. 2001. The oldest British industry: Continuity and obsolescence in a flintknapper’s sample set. Antiquity, 75: 382-390. doi:10.1017/S0003598X00061032
Woodall, J.-N. & Chelidonio, G. 2006. Gunflint workshop traces in the Lessini Mountanis (Verona, Italy). Flintknappers and smugglers at the end of the Venetian Republic. Stone Age - Mining Age - Der Anschnitt, Beiheft, 19: 1-14.
Sopena Garreta, J. 1978, Historia del armamento español. Tomo I. Las armas de fuego (1700-1867) (ed. JSG), Barcelona, 299 p. (in Spanish) (History of Spanish armaments. Volume I. Firearms (1700-1867))
Stevenson, C.-M., Bikowski, E., Neff, H., Orliac, M. 2007, Investigations into the European provenance of historic gunflints from fort Christanna, Virginia, through trace element chemistry. Archaeology of Eastern North America, 35: 49-62.
White, S. W. 1975, On the origins of gunspalls. Historical Archaeology, 9(1): 65-73. doi:10.1007/bf03373431
Whittaker, J. 2001. The oldest British industry: Continuity and obsolescence in a flintknapper’s sample set. Antiquity, 75: 382-390. doi:10.1017/S0003598X00061032
Woodall, J.-N. & Chelidonio, G. 2006. Gunflint workshop traces in the Lessini Mountanis (Verona, Italy). Flintknappers and smugglers at the end of the Venetian Republic. Stone Age - Mining Age - Der Anschnitt, Beiheft, 19: 1-14.

Downloads

Published

15-Dec-2021

How to Cite

The Guinardera quarry (Sant Martí de Tous, Barcelona): A new chert exploitation location during historical times. (2021). Journal of Lithic Studies, 8(2), 24 p. https://doi.org/10.2218/jls.6546